HISTÒRIA DEL MÓN CASTELLER

Els castells són una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, consistent en la construcció de torres humanes de fins a nou i deu pisos d'alçada. Sota el tradicional lema identificatiu "força, equilibri, valor i seny", els castells constitueixen una excel·lent targeta de presentació de Catalunya al món. Contemplar una exhibició castellera i, especialment, participar-hi és una experiència apassionant que permet posar de manifest la lluita per l'autosuperació individual i col·lectiva, l'esforç per assolir un objectiu, la solidaritat i la integració de gent de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.

El 16 de novembre de 2010, a Nairobi (Kenya), la Unesco va aprovar la inclusió dels castells en la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, atorgant així un reconeixement universal a aquest element. La declaració de la Unesco assenyalava: "Els castells són reconeguts pels catalans com una part integral de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació proporcionant als membres de la comunitat un sentiment de continuïtat, cohesió social i continuïtat."

Una tradició bicentenària que viu el seu millor moment

La pràctica dels castells té més de 200 anys d’antiguitat. Originària de l’àrea de Tarragona –amb l’epicentre a Valls, població on van néixer–, ha experimentat en els darrers anys una època de gran expansió. L’adopció d’aquesta manifestació festiva per part de diverses poblacions ha fet que el seu àmbit territorial s’hagi ampliat a gairebé tot Catalunya i a altres zones de parla catalana, com les Illes Balears o la Catalunya Nord. Hi ha més de 8.000 castellers, agrupats en les més de 60 colles o grups registrats, que setmanalment assagen les seves construccions per tal d’aixecar-les en les actuacions que es realitzen normalment el cap de setmana. Cada any s’enlairen aproximadament uns 8.000 castells.

Els castells van néixer a cavall de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Valls, derivats de la dansa anomenada Ball de Valencians, que acabava justament amb l'enlairament d'una torre. Durant la segona meitat del XIX van viure el que s'anomena primera Època d'Or dels castells, quan ja es van aconseguir les primeres construccions de nou pisos. Coincidint amb l'arribada del segle XX, però, els castells van viure un important període de decadència, en què van estar a punt de desaparèixer, per ressorgir a partir del 1926 amb l'aparició de colles fora de Valls. Potenciats amb l'arribada de la democràcia i l'autonomia a finals dels anys 70, els castells van viure una veritable explosió de popularitat els anys 90 del segle XX, amb la creació de colles arreu del país, l'assoliment de les millors construccions possibles i l'atenció dels mitjans de comunicació.

Les actuacions castelleres

Els castells es realitzen en un entorn festiu, generalment en les festes majors dels pobles i ciutats catalans, especialment de l'àrea originària (Tarragona i el Penedès). El calendari casteller arrenca a l'abril i es clou al novembre, si bé en l'actualitat també es poden contemplar algunes actuacions a l'hivern i al començament de la primavera. La majoria de colles fan entre vint i trenta actuacions l'any. Habitualment es fan a la plaça major del poble, davant l'ajuntament, amb la participació de dues o tres colles i davant un públic aficionat que aplaudeix l'evolució dels castells i fins i tot col·labora activament afegint-se a la pinya (la base que sustenta la torre).

Els castells són únics al món. La seva plasticitat i emoció estan acompanyades d'una accentuada espectacularitat. Cada castell que s'enlaira al so de la música tradicional ho fa amb el dubte de si es resoldrà amb èxit. Això s'acompleix quan s'aconsegueix elevar i, un cop coronat per un petit nen o nena -que es denomina enxaneta-, desfer-lo pis per pis: és el que es coneix com descarregar-lo. L'èxit només és a mitges si el castell queda en carregat, és a dir, si s'aconsegueix coronar però cau quan s'està desfent.

Els castells que s'enlairen en una actuació estan preparats als assaigs. Hi ha molt poc espai per a la improvisació, ja que els castellers han fet hores i hores d'assaig per fer la construcció en la posició assignada.

Com qualsevol activitat que mou passions i es viu intensament, els castells també tenen la seva rivalitat entre colles per aconseguir els millors resultats. Es tracta d'un al·licient que esperona i motiva el treball de les colles. Els castells són una pràctica absolutament amateur: en una colla castellera ningú no cobra.>

Tipus de castells

Segons l’alçada. Els castells poden ser de 6, 7, 8, 9 i fins i tot 10 pisos d’alçada. En tots els castells hi ha la pinya (la base que aguanta el pes i l’estructura del castell: com més àmplia millor), el tronc (l’estructura de castellers que hi pugen a sobre i que pot ser de dos a cinc pisos d’alçada) i el pom de dalt, que configuren tres pisos ‑els dosos, l’aixecador i l’enxaneta‑ formats pels més petits. Els castells de nou pisos estan a l’abast de molt poques colles i els de 10 es veuen molt de tant en tant (només se n’han descarregat dos en tota la història).

Segons el nombre de castellers per pis. Generalment, els castells es formen amb dues, tres, quatre o cinc persones per pis, tot i que excepcionalment també n’hi poden haver de set, nou o dotze. Quan un castell té una sola persona per pis se’n diu pilar. Els pilars s’alcen a l’inici i al final de l’actuació.

El nom del castell surt de la combinació d’aquests elements. Així, un castell de vuit pisos amb tres persones a cada pis és un “tres de vuit”.

A més, hi ha castells especials bé per tractar-se d’estructures complexes, com ara els castells amb un pilar al mig, o per la tècnica amb què es fan, com ara els castells aixecats per sota.

Segons l'estructura de la base. La pinya és la base dels castells, però algunes construccions importants porten folre, que és una segona pinya més reduïda a sobre d'aquesta. Alguns dels castells més alts fins i tot duen una tercera pinya, les manilles. En alguns casos, un mateix castell (per exemple, un quatre de nou), es pot fer amb o sense folre.

Els valors socials del fet casteller

(Resum del document aprovat per l'assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 24 de març de 2012 a Molins de Rei. Per llegir el text sencer, descarregueu-vos el pdf.)

El fet casteller és una activitat tradicional que, al mateix temps, ha sabut adaptar-se als nous temps al llarg de més de 200 anys d'història. Actualment, el fet casteller ha aconseguit una gran acceptació i un alt valor simbòlic dins la societat catalana, així com un reconeixement internacional com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Les colles castelleres ens considerem facilitadores d'un tipus de lleure no consumista, comú a les manifestacions de cultura popular d'arrel tradicional de Catalunya; unes entitats obertes i inclusives, ja que desenvolupem una activitat en la qual tothom és necessari perquè tothom hi pot aportar alguna cosa; uns espais de solidaritat, cohesió social i integració, especialment de persones nouvingudes, així com de convivència i comunicació plural i intergeneracional, i exemple d'un model associatiu participatiu i democràtic.

En definitiva, les colles castelleres promovem el civisme, principalment perquè fomentem i posem de manifest un conjunt de valors humans que haurien de ser fonamentals en la nostra societat: treball en equip, compromís envers el col·lectiu, tolerància, solidaritat i esperit de superació, entre d'altres. Tots aquests valors tenen un alt contingut pedagògic, especialment per a la canalla. Així, doncs, considerem que l'activitat castellera és un bon exemple dels resultats positius que té l'aplicació pràctica de molts d'aquests valors no només per aquells que hi participem activament, sinó per a tothom que té l'oportunitat de veure i de conèixer el treball que desenvolupem.Les colles castelleres, conscients que els castells ja no són patrimoni exclusiu de les colles, sinó que són símbol del país i aglutinadors de tota una sèrie de valors universals reconeguts per la UNESCO, declarem la nostra voluntat inequívoca de seguir treballant responsablement de manera individual i col·lectiva en el manteniment i desenvolupament d'aquesta manifestació de la nostra cultura popular d'arrel tradicional, així com dels valors propis que la sustenten i del seu caràcter simbòlic. Això es concreta en les següents línies de treball, entre d'altres:

-assajant de manera metòdica i rigorosa, i adoptant en tot moment les decisions que permetin garantir la seguretat dels nostres castellers; és a dir, oferint una imatge responsable i assenyada del fet casteller;
-estant oberts a aquelles innovacions que permetin reforçar i desenvolupar l'activitat castellera, vetllant en tot moment per la preservació dels valors abans esmentats;
-garantint l'amateurisme del casteller, i
-assegurant el manteniment de les colles amb una gestió responsable i sostenible; cercant fórmules de finançament que no ofereixin una imatge mercantil de les colles, que no desvirtuïn el caràcter simbòlic del fet casteller i que no afectin la seva participació en les activitats festives tradicionals que li són pròpies.

Tradició i modernitat

Els castells són una activitat que, en bona mesura, es mantenen fidels a l'esperit i la pràctica que presentaven fa 200 anys: el fet de ser part fonamental de la festa major, l'acompanyament de la música o la pròpia tipologia dels castells són alguns dels elements que s'han transmès de generació en generació. Aquest pòsit de tradició no vol dir, però, que els castells no hagin estat capaços de canviar i adaptar-se als nous temps. De fet, és això el que n'explica la pervivència i la vitalitat sense precedents que demostren en l'actualitat.

Aquests canvis han estat tant tècnics com socials, com ara la incorporació de la dona que es va donar a partir dels anys 80. A més, els castells han estat objecte de nombrosos estudis de tipus científic per tal de millorar la seguretat dels participants. Fruit d'aquestes investigacions, per exemple, s'ha dissenyat un casc protector que utilitzen els més petits. Finalment, els castells són presents de forma notable en els mitjans de comunicació i singularment a Televisió de Catalunya, que hi ha apostat fins al punt de convertir-los en un dels aparadors de les seves innovacions tecnològiques, com ara el 3D.


Extret de www.cccc.cat

Instagram Carallots

Destacats

ASSAIG CARALLOT

  • Vols fer castells? T'esperem!
  • Quan? Cada dimarts de 19.00h a 21.30h i divendres de 20h a 23h.
  • On? A l'Escola Sant Jordi

+info


ESTABLIMENTS COL·LABORADORS 2017

+info



Entra

Login to your account

Username
Password *
Remember Me
Great new costomer Bonus Bet365 read here.

Amb el suport de:

View best betting by artbetting.net
Download Full Premium themes