M'encanta el Nadal, l'època de l'any més màgica i brillant. Però aquest any es  presentava una mica més trist que de costum, quan es perd la il•lusió és dificil fer-hi front. Així que, quan els Carallots van organitzar la comissió de carrossa, no vaig dubtar ni un segon en apuntar-m'hi. Esperava contagiar-me de l'alegria dels meus companys, i així ha estat.

Es va formar un grup genial, ple de creativitat i amb moltes ganes de treballar per fer somriure a petits i grans.

Un cop decidida l'estètica de la carrossa tots vam anar per feina: uns adecuaven la carrossa amb estructures noves, uns altres construïen carallots de paper maché per fer els pilars, uns altres pintaven siluetes de 'pinyerus' per envoltar carrossa i, els més admirats, els que s'encarregaven tots els dissabtes de preparar-nos una barbacoa per esmorzar.

La canalla també ha treballat de valent, no només pintant i retallant, sinó fent-nos veure la importància de mantenir aquesta tradició de cara al futur: volem que els nostres fills gaudeixin de cavalcades màgiques com les que hem viscut fins ara.

En aquest temps hem après, hem compartit tècniques i coneixements, hem patit i ens hem divertit. Una gran experiència que per molts ja és tradició. I per fi arriba la gran nit: carrosses preparades a la pista Sant Miquel, Carallots llestos per envoltar, la canalla que hi puja...i no puc evitar que una llagrimeta d'emoció em rellisqui per la galta. 

Per fi havia arribat el dia esperat! Abans de les vuit, l'hora en què comença la cavalcada, una pila de carallots i carallotes érem al pavelló Francesc Macià tal i com havíem quedat. Tots els carallots que no havíem vist encara la nostra carrossa ens vam quedar encantadíssims amb la gran feina dels nostres companys. 

Quan va arribar l'hora de començar, els Carallots vam sortir els primers i encara que vàrem tenir alguns problemes per sortir del pavelló, entre l'ajuda de tots i totes els vam solucionar.

Els caramels a punt i la canalla desitjosa de llençar-los, vam iniciar el recorregut amb la música del nostre estimadisim DJ, que tots vam gaudir durant la nit màgica. Mentres transcorria la nit no va faltar un somriure en cap persona que hi havia. 

Els nens i nenes del carrer no podien evitar agafar tots els caramels que llençavem (i cap àvia tampoc!).

Al final de la nit, tota la canalla va aconseguir molts caramels i, com que el carallots ens hem portat molt be aquest any, vam demanar directament els nostres regals a ses magestats d'Orient.

Visca les tradicions, visca la comissió de cavalcada de Reis de Sant Vicenç dels Horts i visca els Carallots!!!Des d'aquí vull agraïr a tots els Carallots i músics que, voluntàriament, han dedicat temps per a fer-ho realitat. 

Silvia Roig i Núria Lopera