Detalls

Creat el 20 Octubre 2024

Pd4, 2d6, 5d6, 4d6a, pd5, pd4!!! Quina diada Carallots!

Aquesta diada no estava programada al calendari al començament de temporada.
Aquesta diada no l'hem preparat avui, avui l'hem fet realitat.
Aquesta diada va començar quan van reaparèixer carallots pel local d'assajos, quan van arribar els nous castellers petits i grans, quan els nous carallots ens demanen camises, quan els que veníem, pensàvem que això estava a punt d'acabar, però no hem parat de venir a assajos.

Amb aquesta diada, avui hem igualat la millor diada i a més a més, fora de casa.

Discurs del POLFÉ a mitja diada...: "Carallots, veniu, si us plau, hi ha canvi de plans, ens faltaven dues mans per fer el 5, i han arribat, hem parlat amb les altres colles in ens donaran un com de mà i tindrem més d'un cordó, hem d'apretar i tornar a ser una roca carallota. Així farem el 5."
"Els primers assajos vam començar sent 16 castellers i avui som 63 carallots a plaça. Apreteu i ho aconseguirem."

"Quan ens vam presentar com a tècnica el nostre objectiu principal va ser fer deu diades completes, ja en portem vuit.. i com a somni, tornar a fer castells de 7, i el somni cada cop està més a prop!"

Un altre Carallot: "Estic obligat a dir-ho. Avui després de 22 mesos sense posar-me la camisa carallota, m'he tornat a sentir casteller i Carallot. Gràcies a tots i totes, que amb la vostra dedicació i insistència, heu fet això possible."

Que més voleu que us expliqui, això pinta molt bé, i la setmana vinent ens toca la trobada, No falteu ningú que la colla necessita a cada un de vosaltres cada dia, cada assaig, cada diada..., a canvi la colla us omplirà el cor d'emocions, el cos d'abraçades i us posarà a la cara un somriure, sembla poca cosa, però és molt difícil trobar això en un mateix dia.

Visca els Carallots!!!

Detalls

Creat el 02 Juny 2024

Hola, Soc el Quim, tinc tretze anys, i vaig començar a fer castells al gener però ja portava molt de temps a la colla amb la mare i la meva germana que fa temps que fa de acotxadora i enxaneta, em vaig acostuma a la colla, ja coneixia a tota la gent, i en un ambient no competitiu a l'escola de castells d'hivern, quan va acabar la temporada, jo mirava molt i vaig començar a fer rengles, a entendre i aprenent com pujar.
Finalment, vaig començar a fer assajos amb la colla, la mama em mirava amb preocupació, però em va dir que ja estava acostumada a patir i que "de perdidos al rio". Es veu que ja ha patit molt veient a la Nora pujar i baixar tantes vegades.

No penso en les diades fins que comencen, però aquest matí jo tremolava, no era por, jo sé que no passaria res,tremolava de l'il·lusió de la diada, em ve molt de cop!

Sempre em desperto a les 7 per què és l'hora d'anar a l'escola i ja estic acostumat els dies de cada dia, així que el cap de setmana també, es veu que soc una persona de costums, realment em quedo al llit i no m'aixeco fins a les 10.

La meva germana estava malalta així que la mare no anava a la diada i pensava que igual jo tampoc no aniria, però la mare va trucar a Pol Virgili i en 5 minuts ja estava preparat, amb la bossa i tot, a les 10 i 5 ja estava surtin de casa per què m'estaven esperant, he esmorzar pel camí fins arribar al cotxe. La veritat és que hi havia cua per portar-me a la diada, tothom trucava per mirar amb qui anava jo.
Dintre del cotxe, L'Albertini, la Laia i el Polvi escridazaven als ciclistes "aneu a fer castells?" estan una mica boixos, però era molt divertit, també vam saludar a uns quants Carallots que vam veure pel camí, aquests sí que anaven a plaça.

Arribem al Papiol, entrem a Casa Paco, el Bar per l'esmorzar, em van dir que demanes alguna cosa però jo no vaig demanar res per no molestar, portava 20 eurets a la motxilla i molta vergonya, no acostumo a anar a enlloc sense la mare i vaig menjar els tres xuxos que portava a la motxilla, s'agraeix mama!

Vam pujar i tota la plaça era plena de colors tots ordenats, hi havia una taula i sabia que allà hi havia la taula d'alguna carallota i així no em perderia. Deixem la bossa dels cascos mitjons, faixes i la deixo al costat dels carallots.

M'enfaixo, agafo la gralla fem a l'inici unes cançons i veig que els carallots fan un pd4, que la fet el Grau i la Claudia i algu mes questaba a sota. A la primera ronda fem el 3d6 molt lentot però al final s'ha carregat i descarreguem perfectament. A Segona Ronda jo no he pujat a la torre però sempre fent pinya, em fa molta gràcia per que porto tres diades que no he faltat a la pinya de cap castell, escoltant el toc de castells sé que el Guiu i el Blai ho han tornat a fer, molt be!!.
A tercera Ronda, quan s'han aclarit els pinyeros i van trobar les peces que faltaven gràcies a les altres colles han pujat segons, terços i el pom de dalt, el Toni que fa quatre dies que està a la colla ho ha fet perfecte, brutal i el Blai ha axeicat la mà i altre castell per la colla, molt bé.

La veritat és que cada dia penso, i em passo esperant els dies d'assajos, de fet ara mateix després de diada penso "tant de bo que sigui dimecres", Gràcies colla per haver crear aquesta comunitat on tothom cuida de l'altres i sempre ens ajudem.

Gràcies colla!
Gràcies Carallots!

Detalls

Creat el 30 Mai 2024

El passat 26 de maig de 2024, els Carallots de Sant Vicenç dels Horts van celebrar el seu 11è aniversari amb una diada castellera memorable. Aquí teniu una visió d’aquesta jornada tan especial.

La plaça estava plena de castellers, amb l’expectació al màxim. La diada va començar amb una ronda de pilars: un pd4 i un pd4 Carregat, es veu que l'anxeneta volia baixa rápid per fer el següent Castell, afortunadament no va pasar res greu.

A la primera ronda, els Carallots van aixecar un impressionant 3d6. El castell va pujar amb seguretat, cada casteller fent la seva part amb precisió. Els nervis es podien tallar amb un ganivet quan l’enxaneta va alçar la mà, però l’alegria va esclatar quan el castell va ser descarregat amb èxit.

La segona ronda va veure un 4d6. Aquesta és una estructura complexa que requereix una gran coordinació i força, i els Carallots la van executar amb gran habilitat. La plaça va agraír d’aplaudiments quan el castell va ser descarregat.

A la tercera ronda, els Carallots van afrontar el repte d’un 3d6a. Aquest castell, amb la seva agulla interna, és un dels més difícils de realitzar. Però els Carallots van demostrar que encare te molt a dir enguany, descarregant el castell amb èxit.

Finalment, la diada va concloure amb una ronda de comiat amb un altre pd4. 

En resum, l’11è aniversari dels Carallots va ser una diada per recordar. Cada castell va ser una demostració de força, habilitat i esperit de grup. Estem impacients per veure què ens depara el proper cap de setmana al Papiol.

Després de la diada castellera, la festa va continuar amb una celebració vibrant. Un grup de música va animar l’ambient tocant ritmes de salsa i rumbas que van fer ballar a tots els assistents. La música ressonava per tota la plaça, creant una atmosfera de joia i comunitat.

La celebració va ser encara més dolça amb l’arribada del Pastis d'aniversari. Una magnífica obra d’art culinària que reflectia l’esperit de la colla i l’alegria de l’aniversari. Tots vam gaudir d’aquest deliciós postre, que va ser el complement perfecte per a la festa.

El bar va ser un punt de trobada on es van compartir rialles, històries i brindis. Gràcies als torns de bar organitzats, tothom va poder gaudir de la festa mentre es garantia un servei eficient.

Vull agrair a totes les persones que van col·laborar en la celebració. La vostra dedicació i esforç en la coordinació, el muntatge i desmuntatge, i els torns de bar van fer possible aquesta gran festa. Sense la vostra ajuda, aquesta celebració no hauria estat possible.

Finalment, vull expressar la meva gratitud a tota la colla. La vostra passió i compromís són el que fa gran aquesta colla. Continueu fent castells, continueu fent història. Felicitats, Carallots!

Felicitats, Carallots!