La Unesco va aprovar la inclusió dels castells a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat el passat 16 de novembre de 2010. D'aquesta manera, els castells adquirien una categoria universal. Després de superar els diferents filtres, la decisió final es va prendre en la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que es va celebrar a Nairobi (Kenia). A l'acte hi va assistir una delegació catalana encapçalada pel president del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i en la què també hi era el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), Miquel Botella.
De fet, la candidatura dels castells havia estat impulsada per la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat, formada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, la CCCC, la revista "Castells" i el Centre Unesco de Catalunya.
El camí s'havia iniciat a Valls, l'abril de 2007, amb la celebració de la primera Nit de Castells, en què es va fer la primera proclamació pública d'aquesta aspiració. Aviat, la candidatura va aconseguir un bon suport social arreu del país, que es va traduir, entre d'altres, en una declaració solemne de suport per part del Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l'abril de 2008. Posteriorment, l'Estat Espanyol va assumir la candidatura com a pròpia a proposta de la Generalitat de Catalunya. Va ser a la reunió del Consejo del Patrimonio Histórico - organisme integrat per representants de totes les comunitats autònomes - de juliol de 2009, que va donar llum verd a la candidatura dels castells. La demanda es va formalitzar amb la presentació, el 28 d'agost passat, a la seu de la UNESCO, a París, del Dossier de Candidatura dels Castells elaborat per la Comissió.
El fet d'estar inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat no aportarà als castells més suport econòmic o material del que ara ja tenen. Però sí compromet a les administracions (tant catalanes com espanyoles) a vetllar per la bona salut dels castells. I, sobretot, és clar que aquest reconeixement internacional farà que la visibilitat i el prestigi dels castells - tant a Catalunya com a l'estranger - augmenti espectacularment. Els castells han passat, en molt pocs decennis, de ser una pràctica d'àmbit comarcal a obtenir el màxim reconeixement universal. El que atorga l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, la UNESCO.
(Podeu consultar tota la informació oficial de la Unesco relativa als castells aquí.)
La declaració de la Unesco
(Text oficial aprovat el 16 de novembre de 2010)
El Comitè decideix que aquest element satisfà els criteris d'inscripció a la Llista Representativa, tal i com s'estableix a continuació:
R1. Els castells són reconeguts pels catalans com com una part integral de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació proporcionant als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat.
R2. La seva inscripció a la Llista Representativa pot promoure el patrimoni cultural immaterial com un medi de reforçar la cohesió social, al mateix temps que esperona el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana.
R3. Les mesures de salvaguarda que estan sent implementades, així com les planificades, han estat descrites amb cura, i el compromís tant de l'Estat com de les comunitats està ben demostrat; tot plegat amb l'objectiu d'assegurar la viabilitat de l'element.
R4. La candidatura es va elaborar mitjançant un procés de cooperació i diàleg amb els mantenidors de la tradició, que n'han donat el seu consentiment lliure, previ i informat.
R5. Els castells estan registrats a l'Inventori del Patrimoni Etnològic de Catalunya, mantingut i actualitzat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Què és el Patrimoni Immaterial?
Els orígens de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial es remunten a l'any 1972, quan es va adoptar per part de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura), la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural i Natural, destinada a la protecció de grans monuments i de paratges naturals.
Ja en aquells moments es van sentir veus demanant la creació d'un catàleg similar per a aquelles manifestacions tradicionals, festes i rituals escampades arreu del món i que, pel seu caràcter immaterial i efímer, sovint veuen la seva continuïtat amenaçada. S'argumentava que seria una llàstima i una gran pèrdua per a la diversitat cultural de la humanitat que aquest patrimoni acumulat durant segles es perdés en aquest món cada cop més global i uniforme.
Però encara havien de passar uns quants anys perquè es prenguessin mesures en ordre a la protecció d'aquest ric i variadíssim patrimoni. Concretament, no va ser fins l'any 2003 que la UNESCO va adoptar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Estem, doncs, davant d'una iniciativa relativament recent.
Aquesta Convenció va definir el patrimoni immaterial com "els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats i els grups, i en determinats casos els individus, reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural". Aquesta definició inclou pràctiques socials com ara les representacions, les tradicions, les festes i els ritus, les arts escèniques, l'artesania i, més en general, aquells coneixements i habilitats que, transmesos de generació en generació, serveixen per donar a la comunitat un sentit d'identitat i continuïtat.
Es tracta d'elements culturals que no tenen contingut material, el seu dipositari és la ment humana i el cos és el seu element de representació. El coneixement i les habilitats necessàries per a la seva pràctica són col·lectives i gairebé sempre la representació és comunitària.
Quins elements han estat reconeguts ja?
La cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, reunida a Nairobi (Kenia) el 16 de setembre de 2010, va decidir inscriure 47 nous elements a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Amb aquestes incorporacions, el nombre total d'elements inscrits actualment a la Llista és de 232.
A més dels castells, la Llista inclou un altre element català, la Patum de Berga, i d'altres de l'àrea lingüística catalana: el Cant de la Sibil·la mallorquí, el Misteri d'Elx i el Tribunal de les Aigües de l'Horta de València. Els altres elements de l'Estat Espanyol són el flamenc, el "Silbo Gomero" i la dieta mediterrània. A nivell internacional cal destacar la inclusió d'elements com el tango o els "voladores" mexicans.
(Podeu consultar la llista sencera aquí)
Suport Institucional
La candidatura dels castells a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco ha comptat amb un notable recolzament per part de les institucions catalanes. En aquest sentit, el pronunciament més destacat va ser el que va fer el Parlament de Catalunya el 17 d'abril de 2008. Recollint el sentiment de la societat catalana, que considera els castells com una de les expressions més brillants de la seva cultura popular i tradicional, el Parlament va fer una declaració unànime i solemne de suport a la candidatura. Val a dir que la declaració va comptar amb el suport dels sis grups polítics de la cambra. Igualment, nombrosos ajuntaments d'arreu del país van aprovar mocions de suport similars.
Més recentment, coincidint amb la celebració del Concurs de Castells de Tarragona, el president de la Generalitat, José Montilla, i el president del Parlament, Ernest Benach, es van fotografiar -juntament amb membres de la comissió que promou la candidatura i d'altres autoritats- amb la samarreta de la campanya, refermant així el seu suport.
Extret de www.cccc.cat
