I la Diada dels Carallots va arribar.... El dia es va despertar clar, amb un sol radiant que esperava el millor de nosaltres a plaça. Teníem un somni. Un somni que ens omplia de felicitat, d'alegria, d'il·lusió, de plaer, un somni que volíem fer realitat, ser colla de 7. Ho havíem intentat en moltes altres places, però el destí ens havia donat l'oportunitat d'aconseguir-ho al nostre poble Sant Vicenç dels Horts, i amb la nostra gent, els vicentins i les vicentines.

Ens vam concentrar a l'Ateneu i vam fer un petit recorregut motivador, en el que vam descobrir que les parets ens parlaven i ens deien que el nostre somni era possible i la possibilitat de realitzar-lo ens omplia de vida i d'alegria. De retorn a l'Ateneu, el tradicional discurs del nostre Capde (i com els trobarem a faltar....), un discurs enèrgic, que ens estimulava, ens incitava, ens impulsava i ens recordava que érem Carallots. I amb aquelles frases ressonant al nostre cap, ens vam dirigir al lloc de concentració amb les altres colles, els nostres padrins Minyons de l'Arboç i els Nyerros de la Plana.

L'ambient era el de les grans ocasions. Una marea de camises taronges carregades de força, preparades per viure un altre dia històric. Concentració, alegria, somriures, es barrejaven a les cares dels Carallots i les Carallotes. Comencem la minicercavila per fer l'entrada plaça, acompanyats del so de les gralles i els timbals dels nostres fantàstics músics. Prèviament els Bastoners de Pallejà, grans companys de viatge i els Bastoners de l'Escola Mare de Déu del Rocío, el futur de la cultura popular a Sant Vicenç, ens van oferir les seves actuacions.

Arribava l'hora de la veritat. L'entrada a plaça la fem amb un pilar de quatre caminat àgil i lleuger. Els Minyons de l'Arboç i els Nyerros de la Plana, també fan l'entrada a plaça amb els pilars caminats. La primera ronda arriba i van començar a sonar un munt de noms. L'equip de pinyes va començar a nombrar a tots i cadascun dels carallots, una llista immensa que construeix una gran pinya taronja, acompanyada del vermell dels Minyons i del gris dels Nyerros. L'objectiu era el 4 de 7, un castell que l'havíem descarregat 8 vegades. Van pujar els segons, bones mides, tot correcte, doncs terços amunt i les gralles van començar a sonar i els timbals a repicar. Pis a pis el castell es va anar enfilant amb una gran solvència fins que es col·loca l'acotxador i l'enxaneta corona el castell. Ja el tenim!! El castell es descarrega amb la mateixa solvència que s'ha carregat. Ho teníem a tocar, el somni es podia fer realitat. En aquesta ronda els Nyerros de la Plana van desmuntar un 3 de 6, que a la ronda de repetició van descarregar i els Minyons de l'Arboç van descarregar un magnífic 3 de 7.

Segona ronda.... la concentració es notava a la cara dels Carallots. El 3 de 7, un castell al que li teníem molt de respecte, l'havíem descarregat 1 vegada, però posteriorment sempre se'ns havia resistit. Un cop les pinyes muntades, el castell comença el seu recorregut. Durant la pujada el castell pateix, però la pinya demostra una gran fortalesa i el tronc treballa el castell fins al límit. Fins que, l'enxaneta aconsegueix el somni i fa l'aleta, tocant el cel amb la mà... i el castell es descarrega, i l'emoció s'apodera de la plaça. Emocions de tots colors amb la sorpresa que hi havia preparada omplint la plaça de confeti, emocions d'espant amb la traca i sobretot emocions desbordades de plors i d'alegria a les cares de tots i totes els membres de la colla. Buffffff, qui ens ho havia de dir... però ja ho teníem. Ja érem colla de 7!!!!!

Els Nyerros de la Plana van descarregar una esplèndida torre de 6 i els Minyons de l'Arboç van haver de desmuntar un 4 de 7, però posteriorment a la ronda de repetició el van descarregar sense grans dificultats.

La Diada continuava, amb els nostres objectius assolits, però en volíem més. Així que vam portar a plaça el 4 de 7 amb agulla, que ja havíem descarregat per festa major. Podíem aconseguir un nou repte, fer una tripleta de set, una actuació amb 3 castells de 7. Però tot i que el castell tenia bones mides, i que l'enxaneta va coronar el castell, en el moment que baixaven els dosos, el castell va perdre tota la fermesa que tenia i va fer llenya, abans que es comptés com a carregat, ja que el pilar no va quedar al descobert. Però res no ens podia treure l'alegria. Així que a la ronda de repetició, vam descarregar el 2 de 6, la torre de sis que tant ens va costar, i que casi feia un any des de la nostra primera. Els Nyerros de la Plana van descarregar un 4 de 6 i els Minyons de l'Arboç van descarregar l torre de 6.

I per finalitzar la Diada, un vano de 5 que va demostrar l'esperit de superació de la colla. Els Minyons van fer un pilar de 5 i els Nyerros un pilar de 4.

Estàvem molt contents de l'actuació,... Ens ho mereixíem, perquè ens ho havíem treballat i guanyat a plaça. Per què ha sigut un any de consolidació de la colla. Per què ens hem superat dia a dia. Per què hem caigut i ens hem tornat a aixecar. Per què teníem deutes pendents. I per què cada dia, hi ha més carallots i carallotes de sang taronja.

Des d'aquí volem agrair a totes aquelles persones que han cregut amb nosaltres, als que ens han donat suport, als veïns i veïnes de Sant Vicenç, a l'Ajuntament, a totes les colles amb les que ens hem creuat i que hem compartit pinyes junts. Però sobretot, a tots aquells i aquelles que heu format o formeu part de la família carallota. Tots aquest èxits són nostres, de tots i cadascun de nosaltres.

Des d'aquí també un reconeixement a les juntes, directiva i tècnica, per un any d'ensomni. I també al Capde que ens ha ensenyat tant i que ha sabut treure el millor de nosaltres.

I ara unes merescudíssimes vacances (de castells), tot i que encara tenim molts projectes per endavant. I després ens arribarà una temporada 2015 amb nous reptes i noves il·lusions. #somcarallots #somcollade7