Crònica feta per: la Laia
Amb moltes ganes d'anar a Bao, tota la gentada carallota ens hem aplegat a la foneria. Bé, tota no: des del dia anterior unes avançades de carallots i carallotes passejaven pels carrerons del poblet i avisant-nos de la fresqueta que feia.
Hem arrancat direcció La Catalunya Nord. Aquesta vegada amb el Capde a dins, no fos cas que marxéssim sense ell.
A Bao, ha estat el darrer dia de l'IdentiCat, on durant tota la setmana s'han pogut fer actes de la cultura catalana. I és que avui castellers, gegants, diables i l'esbart amb els balls de bastons s'han reunit a la plaça i a la taula en senyal de germanor.
Els autobusos plens de carallotes i carallots, primer amb molta son i a poc a poc anant despertant, hem arribat al poblet, tot just començant el cercavila. Per tant, saltant de l'autocar, les gralles ja sonaven i ens hem enganxat a passejar pels carrers de la vil·la.
Un cop a plaça, a muntar les paradetes de castellers, i desprès, gresca i xerinola amb els balls de bastons, el ball del drac, els balls de gegants, i finalment les rondes de castells.
Com que érem poquets, totes les colles ens hem ajudat, moltíssim.
Des de la visió d'una tap poc es pot dir del que s'ha fet però pel so de les gralles la jornada ha anat fantàstica!.
Els Castellers del Riberal avui han fet el seu castell 50 de 7 pisos: 3p4, 4d7, 4d6a, 3d6, 2p4 i p4s. Moltes Felicitats Airnou!
Els Pallagos per la seva banda: 2p4, 3d6a, 4d6 3d6 i 2p4.
Els Carallots hem fet: pd4, 3d6a, 3d7, 4d6 i p5.
Cap al pilar de 5, s'escolta un xibarri a plaça: "Ja ha arribat el sotscapde, el sotscapde on està...", no m'ho podia creure, en aquesta ocasió el que no arribava era el Sotscapde, "m'han aturat a l'duana", "m'he quedat sense benzina", "he punxat quatre vegades", quina barra!, be al final ens ha promès que la pròxima crònica la farà ell.
Un cop feta la feina, en el dinar els carallots hem tornat a demostrar que quan hi ha problemes posem solucions, i si falten taules les anem a buscar. Després de les dues mandonguilles, formatges i pastissos hem acabat amb la panxa plena, i amb els horaris que al nord es gasten fins i tot abans hem pogut agafar l'autocar per poder tornar a casa.
Migdiades i rialles a totes ens han alleujat el viatge de tornada que hem fet en un tres i no res.
A sí! Ronda de felicitacions als diferents que feien anys i a en Ricard per aguantar segut tot el viatge amb autocar!
