Aquesta vegada hem volgut fer una diada una mica més lleugera, érem només dues colles, no érem molts apuntats a fer castells, i feia moltíssima calor, però actuàvem en una plaça nova! Volíem compartir, volíem que la nostra tradició arribés a tot el poble, i quina millor manera que fer assajos al carrer, actuacions a les places on mai no s'ha aixecat cap castell i que tots els barris sabessin que al poble tenim una colla castellera, molt modesta però amb molta il·lusió i ganes, volíem que els seus veïns poguessin gaudir d'aquesta tradició.

La colla dels Vailets de Gelida han volgut fer-nos costat en aquesta diada i els estem molts agraïts. El que en principi semblava una diada tranquil·la, en què ens vam encomanar a Sant Ximo, es va tornar en una diada èpica.

Vam haver de començar l'actuació trepitjant l'animació per als nens que s'ho estaven passant molt bé. Per començar, dos pilars de quatre, un per cada colla. Després els Carallots hem defensat un 4 de 6 amb l'agulla. Els de Gelida de seguida van muntar la pinya i el castell d'un 3 de 6 que es va aguantar però que feia patir una mica, aquí ens vam adonar que la diada de lleugera poc n'anava a tenir. Portàvem dos castells i els dos molt treballats. Ja estàvem xops de suor i només era primera ronda. No teníem temps ni de respirar entre les rondes que ja estaven cantant pinya un altre cop. Per cert, he mencionat que feia molta calor? Sort que la diada era a les vuit del vespre!

A segona ronda els Carallots hem fet un 3 de 6 que s'aguantava prou bé tot i que amb alguna sorpresa, i els Vailets un 3 de 6 amb l'agulla molt patit i treballat, però que al final va sortir. A tercera ronda nosaltres vam acabar amb un 3 de 6 amb l'agulla i els de Gelida van desmuntar un intent de 4 de 6 amb l'agulla, que no van voler repetir, i és que anaven molt justos però les ganes no van faltar.

Per acabar els Vailets de Gelida van fer un pilar de 4 i nosaltres vam fer un pilar de 5 molt tranquil i fet a poc a poc, semblava fàcil i tot. Entre pinya, piulades i pinyes, quin estrès, no he pogut arribar a temps i posar-me dins de la pinya. Quina sort tenim els que quedem d'últim cordó. Pots veure la fragilitat i la fortalesa que té un castell, com va pujant pis a pis i com aquesta valenta (l'enxaneta) fa l'aleta amb aquesta tranquil·litat allà a dalt del tot.
Si la canalla ho té clar, tenim castell assegurat!

Gràcies Vailets per acompanyar-nos a les nostres pinyes i per haver vingut, ens ho hem passat molt bé amb vosaltres i esperem tornar a ser-hi junts.