Això és increïble, ha arribat el dia i ja marxem cap a Segura tres autocars plens i quines ganes que tenim tots!  La primera actuació de la temporada i anem a l'Euskal Herria, amb Bastoners de l'Arboç i l'Esbart de Torrelles. Ho portem tot,  les faixes, pantalons blancs, les camises, les ganes... i quan estem a Saragossa, ens truca el nostre estimat cap de colla i diu que no hi era a cap bus. Se’ns havia oblidat a Sant Vicenç! Quina feinada! sembla que va haver de fer autoestop, no sabem com ho va fer, però va arribar a temps. Potser penseu que va ser una gran errada, però es rumorejava que no, l’error va ser no deixar-lo allà a la tornada...

En arribar a Segura, ens tenien preparada una arribada brutal: pancartes pel poble, una rebuda per part de l’alcalde de Segura, Eñaut Telleria; un parlament de la nostra presidenta i el nostre cap de colla i un ball Basc de benvinguda. Nosaltres els hi vam oferir un pilar de quatre de benvinguda.

Després del pilaret, vam dinar i agafar forces per la diada del dissabte a la tarda, i tot va sortir perfecte! 2pde4 simultanis, un 3de6a i un 4de6 molt sòlids, on s’estrenava gent al tronc, per anar escalfant motors, i finalment vam fer el primer set de temporada un 3de7 maquíssim que va suposar el nostre tan esperat castell número 50 de 7! Ens vam emocionar molt, la plaça es va omplir de càntics, aquells càntics que tant ens agraden als Carallots i ens fan ser una gran pinya. Per acabar, un pde5, que només vam poder carregar, però que es va lluitar fins al final. A més, l’actuació la vam compartir amb els Bastoners de l’Arboç i l’Esbart de Torrelles, intercalant els nostres castells amb els seus magnífics balls.  

Després vam oferir als habitants de Segura una mostra de la nostra gastronomia: pa amb tomàquet, botifarra, allioli i cava. Ells també van fer degustació de la seva gastronomia amb els típics talos bascos.

A l’endemà, ens van oferir l’esmorzar. Van començar suau, però cada vegada anaven posant més menjar a taula, que van acabar amb entrepans de carn i truites. Després d’agafar forces, tots cap a l’Ajuntament per fer l’acte institucional, en el qual va haver-hi molts intercanvis de recordatoris. Un cop acabat l’acte vam fer cercavila fins a la plaça on tornàvem a actuar, que en arribar els bascos ens van oferir un ball típic del País Basc.

Per començar la nostra actuació de diumenge vam oferir un pde4 caminat, que va sortir perfecte, però la part més emocionant és veure la cara de la gent quan el pilar comença a caminar, ja que no s'ho esperaven!

I un cop a plaça fem dos pilars de 4 benvinguda, les enxanetes pugen i quan són a dalt treuen una ikurriña i una estelada, dos pilars de germanor entre el País Basc i els Països Catalans. A primera ronda, els carallots tornem a portar el 3d7, amb la seguretat d'haver-lo descarregat la tarda anterior. El castell està ferm, la canalla puja decidida i corona el castell, la pinya dona pit i castell descarregat!! A segona ronda, portem el 4d7, només érem una colla, però amb l’ajuda dels nostres amics bastoners, els de l’esbart i bascos del públic, notàvem la pressió des del cor de la pinya, així que vam poder descarregar el castell entre els crits d’eufòria del públic, quina passada!

L’últim castell que portàvem a plaça sabíem que impactaria al públic per la seva espectacularitat, portàvem el 3d6 aiexecat per sota. Un castell completament diferent dels que els bascos havien vist fins aquell moment. Col·loquem dosos i acotxador, entra el següent pis, al crit de genoll peu peu, ja tenim el següent pis col·locat, amunt! el castell puja un pis i la plaça s’omple amb un ooooh d’admiració. Es col·loca a l’enxaneta i entra el següent pis, genoll peu peu, amunt i el castell puja un altre pis i la plaça es torna a omplir amb un oooooh i aplaudiments. Malauradament no el vam coronar, però el públic el va agrair tant com si l’haguéssim fet, finalment va quedar amb un intent desmuntat, però no passa res, la temporada és molt llarga i el descarregarem. Per acabar l’actuació un pilar de 5. Els castells de diumenge també els vam intercalar amb els  balls de l’Esbarç de Torrelles i els dels bastoners de l’Arboç, quins balls més bonics que porten, i com piquen els bastoners! Avui també es van afegir els bascos amb els seus balls.

Un cop acabada l’actuació la nostra presidenta, la Patrícia, va fer un parlament molt emotiu, començant en basc i acabant en català. Molt bé Presidenta!

L'alegria que ens va acompanyar el cap de setmana va canviant de color quan va arribar l’hora de dinar. Tots intentàvem gaudir de la companyia i dels meravellosos àpats amb què ja ens tenen acostumats, però a ningú se li oblidava que, tal i com passaven els minuts, el moment de marxar quedava més a prop.

I va arribar. I envoltats d’abraçades, somriures i algunes cares tristes, eskerrik asko i gràcies barrejats, la plaça va anar perdent el color taronja i el silenci ens va acompanyar a recollir les bosses.
I amb el mateix sentiment, els nostres amics (companys, germans...) no ens volien deixar marxar. Quan creiem que tot havia acabat ens van sorprendre amb un comiat com només ells saben preparar: a la basca!

Aquest any més que d’altres, L’estaca ha tingut un paper molt important durant la celebració de l’Iparra Hegoa. L’hem escoltat, cantat i sentit com mai (fins i tot un duet fantàstic en directe per dos companys Carallots).

Però res a veure amb aquell moment, uns davant dels altres i mans entrellaçades, basc i català difuminant-se, i somriures d’aquells que diuen: sí, això és un comiat com cal. Marxem contents, amb el cor ple i amb la tranquil·litat de saber que de ben segur ens tornem a trobar.

Baina guztiok batera saiatu hura botzatzara...