Hola, Soc el Quim, tinc tretze anys, i vaig començar a fer castells al gener però ja portava molt de temps a la colla amb la mare i la meva germana que fa temps que fa de acotxadora i enxaneta, em vaig acostuma a la colla, ja coneixia a tota la gent, i en un ambient no competitiu a l'escola de castells d'hivern, quan va acabar la temporada, jo mirava molt i vaig començar a fer rengles, a entendre i aprenent com pujar.
Finalment, vaig començar a fer assajos amb la colla, la mama em mirava amb preocupació, però em va dir que ja estava acostumada a patir i que "de perdidos al rio". Es veu que ja ha patit molt veient a la Nora pujar i baixar tantes vegades.

No penso en les diades fins que comencen, però aquest matí jo tremolava, no era por, jo sé que no passaria res,tremolava de l'il·lusió de la diada, em ve molt de cop!

Sempre em desperto a les 7 per què és l'hora d'anar a l'escola i ja estic acostumat els dies de cada dia, així que el cap de setmana també, es veu que soc una persona de costums, realment em quedo al llit i no m'aixeco fins a les 10.

La meva germana estava malalta així que la mare no anava a la diada i pensava que igual jo tampoc no aniria, però la mare va trucar a Pol Virgili i en 5 minuts ja estava preparat, amb la bossa i tot, a les 10 i 5 ja estava surtin de casa per què m'estaven esperant, he esmorzar pel camí fins arribar al cotxe. La veritat és que hi havia cua per portar-me a la diada, tothom trucava per mirar amb qui anava jo.
Dintre del cotxe, L'Albertini, la Laia i el Polvi escridazaven als ciclistes "aneu a fer castells?" estan una mica boixos, però era molt divertit, també vam saludar a uns quants Carallots que vam veure pel camí, aquests sí que anaven a plaça.

Arribem al Papiol, entrem a Casa Paco, el Bar per l'esmorzar, em van dir que demanes alguna cosa però jo no vaig demanar res per no molestar, portava 20 eurets a la motxilla i molta vergonya, no acostumo a anar a enlloc sense la mare i vaig menjar els tres xuxos que portava a la motxilla, s'agraeix mama!

Vam pujar i tota la plaça era plena de colors tots ordenats, hi havia una taula i sabia que allà hi havia la taula d'alguna carallota i així no em perderia. Deixem la bossa dels cascos mitjons, faixes i la deixo al costat dels carallots.

M'enfaixo, agafo la gralla fem a l'inici unes cançons i veig que els carallots fan un pd4, que la fet el Grau i la Claudia i algu mes questaba a sota. A la primera ronda fem el 3d6 molt lentot però al final s'ha carregat i descarreguem perfectament. A Segona Ronda jo no he pujat a la torre però sempre fent pinya, em fa molta gràcia per que porto tres diades que no he faltat a la pinya de cap castell, escoltant el toc de castells sé que el Guiu i el Blai ho han tornat a fer, molt be!!.
A tercera Ronda, quan s'han aclarit els pinyeros i van trobar les peces que faltaven gràcies a les altres colles han pujat segons, terços i el pom de dalt, el Toni que fa quatre dies que està a la colla ho ha fet perfecte, brutal i el Blai ha axeicat la mà i altre castell per la colla, molt bé.

La veritat és que cada dia penso, i em passo esperant els dies d'assajos, de fet ara mateix després de diada penso "tant de bo que sigui dimecres", Gràcies colla per haver crear aquesta comunitat on tothom cuida de l'altres i sempre ens ajudem.

Gràcies colla!
Gràcies Carallots!