Després d'actuar ahir amb Minyons de Terrassa, arribem tard a casa, ens fiquem al llit i somiem amb el que passarà a l'endemà:
“He somiat que ens aixequem molt d'hora, pugem als busos, agafem carretera i ens posen els vídeos que ens han estat enviats per WhatsApp tota la setmana. Quina emoció, tots aquells vídeos de la colla al primer any i de la torre de 6 quina passada! Arribem a Torredembarra cantant i amb els ànims pels núvols.
Esperem a la porta, ens enfaixem i baixem la rampa d'accés al poliesportiu, entrem a "Plaça" amb l'himne Carallot retronant a les parets, i valguem deu, quina emoció. Tot un Munt de colles estaven dintre esperant per començar. Allà ens adonem que això es una cosa especial, que anem en serio. Encetem 1ra Ronda i veiem com aixecan els primers castells de les diferents colles. La sorpresa l'han donat els de Badalona, diuen que volen fer un 4d8, ho intenten però l'han de desmuntar, quins nervis, després d'un torn hi tornan i finalment, el descarregan, en aquest moment hem pensat, que fem aquí? Però si som una colla petita, amb tres anys això és per colles grans, però quins nassos! a la Colla teníem unes ganes enormes de demostrar del que eren capaços i volíem començar el primer Castell ja! Quan ens va arribar torn, i hem aixecat el primer "castellaco" del dia, un 4d7a a l'estil carallot, "carai" quin patiment, entre tots l'hem aguantat i l'hem re-aixecat com hem pogut, la descarregada i el pilar de 5 que ens ha quedat ha estat increïble. Ja hem fet el primer, ara les sensacions són unes altres, i és que "som Carallots". La canalla no ha dubtat ni un segon, ha pujat sense mirar avall, sense por i amb confiança, aquesta canalla Carallota ho peta!
Acaba la primera ronda i diuen per megafonia que som al 5er lloc de la general. 5er? Quina passada!, que contents que estem! Després veiem com hi han hagut diverses caigudes d'altres colles i això ens fa pensar, però ens torna a tocar i fem la "bèstia negra" de la colla. Comencem a muntar pinya i comença a pujar el tronc, en un tres i no res ja estava aixecat, 1ra l'aleta, i dos segons més tard la segona..., comencem a baixar i la pinya no es mou ni un mil·límetre, ni pateix, sembla que aquest castell el portem fent tota la vida i només l'hem fet dues vegades abans, "Castellaco a la saca". La Canalla ho torna a fer, ens torna a regalar un altre tresor. Acabem segona ronda i diuen per megafonia que anem quarts, si, si, quarts!!. Això marxa, i llavors diu la Tècnica que ara toca provar l'aixecat per sota, munten pinya, comencem a tirar amunt. Tal i com ens ho han explicar mil vegades, i va pujant pis a pis, empenta darera empenta, ho hem donat tot, "apretant" com mai, però malauradament no ha pogut ser, el 3d7xs ha fet llenya en l'últim esforç de l'aixecada. Ha fal....tat un pel... de res! Ens ha deixat un regust de mal sabor a la boca i a sobra amb la tercera ronda acabada ens diuen per megafonia ens baixen fins la sisena posició. Ja ho sabíem, som una colla molt jove, i clar .... bé com a mínim no s'ha fet mal ningú. Algun copet, però som carallots això ho superem segur.
Ens toca la quarta ronda, fem el 3d7a a la vegada amb un munt de colles mes, s'escoltaven gralles per tot arreu, el donem tot, no s'escoltava res, no sabíem si anava be o no, no podíem escoltar les ordres per si calia alguna cosa, quina angoixa!, però el descarreguem!. Quina feina nois!, ara toca anar a ajudar als Minyons, a l'hora que esperem que cantin pinya, de sobte diuen pels altaveus l'ordre de resultats i diuen que som 3er!, espera, que?, no hem escoltat bé, que han dit? Que som tercers? Hem començat a cridar i a cantar com boixos!. Quin premi! Un tercer lloc que ens sap a victòria, qui ho anava a dir... ara només ens falta una estanteria on col•locar-ho!.
A la rebuda del premi retronava a tot el pavelló els crits carallots reivindicant lo seu ‘No som castellers, som CARALLOTS’ de Sant Vicenç dels Horts.”
Aquest mati m’he despertat i penso, quin somni mes bonic que he tingut aquesta nit!
