EUSKAL HERRIA ENS ACULL, COM SEMPRE, AMB ELS BRAÇOS OBERTS
El cap de setmana començava de forma intensa, i ben d’hora!
L’assaig de divendres va anar molt bé, i a diferència d’altres vegades, no hi havia massa
dispersió. Sembla que podíem portar castells de 7 a Esukal Herria tot i ser només una colla, i alguns companys d’Adroc!
Vam acabar l’assaig aviat, ja que el dia següent ens haviem de llevar, com deia aquell, ben d’hora ben d’hora, a les 5:30 ens esperava el bus. A LES 5:30!!!
Tot i els nervis vam anar a dormir, amb la tranquilitat que ens esperàven 7 hores de viatge per poder recuperar el que no haguessim fet a la nit.
Tots buscàvem al Nando per dir que havíem arribat, però, oh! on és el Nando???
Molta gent havia arribat abans que ell, però, arribar i moldre, es posa a passar llista, i anant de bòlid, aquest noi no es posa mai nerviós! Més d’un ja hagués enviat a dida a mitja colla.
La primera part hi ha una tranquilitat important al bus, ja que encara és de nit i la gent aprofita per dormir… a mig camí parada de rigor a Alfajarín, pipis, cafès i un mós per continuar el viatge seguin fins el Goierri. Beasain...VENIM!
Abans d’arribar ja sabem que l’Àngel ens estarà esperant, no falla mai, i… efectivament, deixem l’autopista i la primera curva d’entrada, allà hi ha l’Àngel!
Arribem a Lazkao, deixem els trastos i amunt cap a Beasin, que l’alcalde ens espera.
Entrega d’obsequis de Rigor.
.jpg)
I el Manel “Eskerrik asko per acollir-nos com cada any, estem molt agraits i encantats de tornar i oferir-vos el millor que sabem fer que són els castells”
Després de tot el protoco...l a dinar, i un cop “aposentats” els porxos de Beasain bullís de xerinola. anem fins al punt de partida de la cercavila, l’Igartza, on historicament va iniciar la indústria de Beasain.
Així doncs, tot fent cercavila pel carrer Nagusia i fins plaça Bideluze anem fent la nostra, Pd4, Pd4 damunt del pont, 3d6 molt treballat, massa, Pd4 reivindicatiu, Pd4xs, Pd4 caminat i un 3d7 guapíssim.
Allà mateix una “electro txaranga” que només en les proves de so ja ens va tenir a la butxaca versionant Obrint Pas.
TAst de Sidra a la Plaça Bideluze, fins a 8 de diferents… i un garrinet a la brasa que estava per llepar-se els dits.
DEsprés ens vam encaminar cap al fronton, allà hi havia una trobada de corals, on haviíem de cantar conjuntament… Cantar… aquí ve la cosa… Anar amb Carallots a Euskal Herria, vol dir passar una vergonya brutal, ja que NO ENS SABEM L’ESTACA!!! Menys mal que són gent preparada i ens van donar la lletra copiada, català i euskera, per què poguessim triar...
Ho vam solventar prou bé, però allò important i emocionant va ser quees va estrenar un baix… l’Àngel, el nostre Àngel. Li vam posar la camisa, el vam enfaixar i el vam posar allà biax… Quina emoció, diu que no sentia pes!!!
Ii tot seguit… A sopar!!!
Diferents bars de Beasain ens van preparar entrepans per poder menjar a la plaça tots junts, entrepans talla Basca, talla XXXL…
Algunes persones allargaran a la nit, i gairebé allargaran al matí..., d’altres aniran a dormir aviadet, ja que l’endemà ens espera Murgia on fan una consulta pel dret a decidir i hem de llevar-nos d’hora, ja que ens separen 80 km.
En el context polític i social en el que les dues nacions estem posats, és molt emocionant reviure l’1O a terres basques, a petita escala, però arribar a Murguia i trobar que reutilitzen les nostres urnes, va ser un punt molt emotiu.
ETA acaba d’anunciar la seva disolució i l’ambient a EH és intens. Aquesta gent ha patit molt i tot i això cada cop que anem treuen lo millor d’ells per oferir-nos-ho, Euskal Herria ens dóna sempre TOT el que té.
No pot ser d’una altra manera que nosaltres intentem donar el que tenim, tot i no comptar amb l’ajuda d’altres colles, només ADROC que ens han acompanyen uns quants en aquest viatge.
La tècnica decideix no fer castells de 7 avui, ja que portem cansament a sobre, grans i petits també, així que la nostra aportació a Murgia és d’un pilar caminat que fa esclatar d’admiració als habitants del poble, i a tothom!, 3d6a, 4d6, 4d6a, pd4 per sota, i 2 pilars de 4 per acabar.
Molts bascos s’han acostat i incorporat a la pinya, així que d’alguna manera hem fet una pinya multicolor, com a les Diades.
Vam fer també una “cosa” Ja que vam posar de segona, damunt de la Pinya a l’ Oro, una noia de Murgia, i la nostra anxaneta per fer una aleta, el somriure i l’alegria de l’Oro és un dels records que ens enduem cap a Sant vicenç.
Abans de dinar ens ofereixen un Auresku de benvinguda, és molt emocionant aquesta dansa, i ja ens tens a tots callats i bocabadats veien els dantzaris fent les seves passes.
Adroc fa la seva aportació i puja un pilaret de 4 guapíssim, on el millor ha estat el goig de l’anxaneta per poder pujar, quan se li havia dit que ell no podria fer castells aquest cap de setmana… i és que fer castells és adictiu...
A continuació, tots plegats anem a dinar per anar tancant la nostra estada, un cop dinat, ens acomiadem dels nostres amics i hem d’anar cap al bus.
Dues noies ens ofereixen una versió de “Terra” de la Sílvia Tomàs, precisoa, delicada i ja tens a mitja colla amb llàgrimes avall!
A continuació i tots plegats cantem, bé tornem a cantar l’Estaca en les 2 llengües, cal dir que ells ho fan millor que nosaltres…
Pugem a l’autobus, ens acomodem, i quan passem per davant d’ells estaven ballant una sardana per acomiadar-se de nosaltres… i és que aquests bascos són genials, com no els hem d’estimar???
Ara sí, cap a Sant Vicenç, sortim de Murguia i agafem l’autopista.
Hi ha qui dorm, hi ha qui parla, hi ha qui mira fotografies… ens esperen 7 hores de bus i LA DIADA D’ANIVESARI!!!
