Ja feia un dies que Sant Vicenç estava empaperat amb cartells de l'Exposició dels Carallots i de la Baixada del pilar i la Diada Castellera. Vaig tenir una grata sorpresa al veure al programa que la Diada Castellera es faria a la tarda... crec que amb les calors de les últimes setmanes, al migdia no ho hagués suportat gaire gent... El dissabte quan vaig anar a comprar, vaig notar un moviment diferent, i clar, ja vaig lligar caps... ho havia vist al programa, eren els bascos que havien vingut per participar de la Festa Major amb un intercanvi cultural amb els Carallots. Després de dinar, ens vam dirigir a la plaça de la Vila, on començaven els actes dels Carallots amb la Baixada del Pilar. (Maria Dolors).

Com ja va sent una tradició, aquesta any tocava el Korrequintus, aquest any tenia moltes ganes de participar-hi, la veritat és que és una festassa. A les cinc en punt, ja estava a la plaça per què em donessin la samarreta, aquest any tocava el color gris clar. La plaça es va començar a omplir de camises taronges, els Carallots havien de fer un pilar per donar el tret de sortida del Korrequintus. Així que amb la plaça a tope de gent, els Carallots comencen a fer pinya, comencen a sonar gralles i a pujar castellers. I la nena que feia d'enxaneta portava la samarreta d'Skallots, un detall guapo. Després tots van marxar cap a la plaça de l'Ajuntament, per fer el pilar caminat. Jo em vaig quedar a la plaça, volia veure l'entrada del pilar a la plaça, buff, gairebé 200 metres a tot gas! Des de la plaça i ja vaig veure passar el pilar gairebé corrent, però abans d'entrar-hi el pilar va parar i semblava que anava a caure, però van recuperar i van descarregar-lo. Faltaven 25 metres per completar el recorregut, així que hi van tornar i van fer una entrada a plaça triomfal!! M'encanta el pilar caminat Carallot! (Pau).

Al matí ens vam despertar cap a les 10. A la nit havíem aprofitat per anar a sopar, després de veure els gegants i el correfoc infantil, i la Jana i la Júlia, les meves filles, van jugar fins tard a la plaça, mentre preníem la fresca en una terrassa. Així que vam anar a dormir tard. Una mica d’esmorzar i cap al carrer un altre cop a seguir vivint la Festa Major. Havíem vist al programa que hi havia una cercavila amb balls tradicionals bascos. Ens vam esperar al carrer i vam veure a passar una colla que anaven amb unes llanes de vestit, quina calor! Mentrestant feien un moviment peculiar amb el que feien sonar uns esquellots. La Jana estava espantadíssima... Al cap d’una estona va aparèixer un grup més ampli, que va obsequiar-nos amb diverses danses tradicionals basques. Una cercavila tradicional molt diferent. Acompanyaven a les comparses els sons de les gralles i timbals dels Carallots, que ja escalfaven motors per la Diada de la tarda. Ens vam dirigir a la plaça de la Vila, on es va fer una magnífica i espectacular exhibició d’esports bascos. Fins i tot es van animar a fer un castell! Què grans i quina calor!!! El sol picava de valent. (Joan Anton).

Después de comer y la merecida siesta, nos dispusimos a ir a ver a los Carallots. Es impresionante lo que han conseguido en muy poco tiempo. Prefiero que lo hagan por la tarde, porque el calor del mediodía es insoportable. Venían con 2 collas más, los Castellers de Esparreguera i los Xicots de Vilafranca. A las seis de la tarde, ya estábamos en la plaza, y los castellers entraron con un pilar de 4 caminando. Impresiona ver el esfuerzo y la concentración de los castellers. La plaza se llenó de camisas naranjas, rojas y burdeos. (Manolo).

Amb el Sergi, li encanten els castells... jo crec que aquest nen vol ser enxaneta... No ens perdem cap Diada a Sant Vicenç i clar la de la Festa Major, no podia faltar. Em vaig posar el Sergi al coll i la Diada va començar. En una primera ronda els Carallots volien portar a plaça un 3de7 amb agulla. Les gralles i els timbals carallots van iniciar el toc de castells i els castellers anaven pujant a un bon ritme. La veritat és que han millorat molt els Carallots. Amb un tres i no res, l’enxaneta va fer l’aleta i a la baixada, l’acotxador es va posar al pilar. El Sergi embogeix quan fan l’aleta... La construcció deixa una imatge estètica genial amb el castell descarregant-se deixant veure el pilar de 5, molt ben defensat per els Carallots. Genial!! Els Xicots de Vilafranca, encaraven aquesta ronda amb un 3de8, quin tros de castell!! Els Castellers d’Esparreguera van descarregar sense problemes una torre de 6, molt parada. (Marta)

Nunca me hubiera imaginado que yo estaría haciendo castells. Los castellers vinieron un día al Instituto y nos explicaron lo que era y pudimos practicar y subir uno encima de otro. Por eso fui a ver a los Carallots, cuando ya empezaban su segundo castell. Estaban concentrados, parecía un castillo importante. La música de los instrumentos empezó a sonar cuando los castellers empezaron a subir. ¡Que tensión! Los niños empezaron a subir con la construcción casi montada y cuando el niño estaba arriba levanto la mano, arrancando los aplausos del público. Fue emocionante… El Castell bajaba y dejó ver otra construcción que había en el interior. ¡Espectacular! Cuando acabó los Carallots empezaron a cantar y a saltar muy contentos por la actuación. Me comentaron que fue una construcción llamada 4de7 con aguja. Les tocó el turno a los de Vilafranca, haciendo un llamamiento a la gente a ponerse en el castillo. Así que me puse en lo que llaman la piña. Primero lo desmontaron pero después hicieron el castillo. ¡Qué sensación vivir un castillo desde abajo! Era un 2de8f. Un castillo muy complicado. Los de Esparraguera descargaron un 4de7 bellísimo. (Mohamed)

A la tercera ronda, els Carallots després de descarregar 2 castells espectaculars es disposaven a descarregar un 3de7. El castell va pujar molt segur i es va carregar sense dificultats que si que van tenir durant la descarregada. Però van defensar-la amb molt de geni. Completaven la millor actuació de la seva petita història. Els Xicots van continuar amb una magnífica actuació amb un 4de8 amb el que tancaven una cap de setmana completíssim. Els Castellers d'Esparreguera feien un 4de6 amb agulla. (Montse)

¡Espectacular!! Con esta palabra defino todo el fin de semana y sobretodo la actuación de los Carallots. Ya nos sorprendieron cuando vinieron a Beasain, pero realmente lo que vivimos este fin de semana y la actuación fue genial. Y el domingo por la tarde, nos quedamos a los castells. Al final de la actuación, cada colla hizo sus piñas. Los de rojo, de Vilafranca, descargaron un pilar de 5. Los de color burdeos, de Esparraguera descargaron un pilar de 4. Los amigos Carallots intentaron un vano de 5, pero el pilar central cayó cuando estaba a punto de subir el último piso. Posteriormente, sacaron su genio y cargaron un pilar de 5 con un par…. (Patxi).

Una gran diada que hem viscut des del començament fins al final. Moltes emocions! I a sobre m’ha tocat una de les paneres amb molts productes de comerços locals. (Gemma).