Això és increïble, ha arribat el dia i ja marxem cap a Segura tres autocars plens i quines ganes que tenim tots! La primera actuació de la temporada i anem a l'Euskal Herria, amb Bastoners de l'Arboç i l'Esbart de Torrelles. Ho portem tot, les faixes, pantalons blancs, les camises, les ganes... i quan estem a Saragossa, ens truca el nostre estimat cap de colla i diu que no hi era a cap bus. Se’ns havia oblidat a Sant Vicenç! Quina feinada! sembla que va haver de fer autoestop, no sabem com ho va fer, però va arribar a temps. Potser penseu que va ser una gran errada, però es rumorejava que no, l’error va ser no deixar-lo allà a la tornada...
En arribar a Segura, ens tenien preparada una arribada brutal: pancartes pel poble, una rebuda per part de l’alcalde de Segura, Eñaut Telleria; un parlament de la nostra presidenta i el nostre cap de colla i un ball Basc de benvinguda. Nosaltres els hi vam oferir un pilar de quatre de benvinguda.
Després del pilaret, vam dinar i agafar forces per la diada del dissabte a la tarda, i tot va sortir perfecte! 2pde4 simultanis, un 3de6a i un 4de6 molt sòlids, on s’estrenava gent al tronc, per anar escalfant motors, i finalment vam fer el primer set de temporada un 3de7 maquíssim que va suposar el nostre tan esperat castell número 50 de 7! Ens vam emocionar molt, la plaça es va omplir de càntics, aquells càntics que tant ens agraden als Carallots i ens fan ser una gran pinya. Per acabar, un pde5, que només vam poder carregar, però que es va lluitar fins al final. A més, l’actuació la vam compartir amb els Bastoners de l’Arboç i l’Esbart de Torrelles, intercalant els nostres castells amb els seus magnífics balls.
Després vam oferir als habitants de Segura una mostra de la nostra gastronomia: pa amb tomàquet, botifarra, allioli i cava. Ells també van fer degustació de la seva gastronomia amb els típics talos bascos.
A l’endemà, ens van oferir l’esmorzar. Van començar suau, però cada vegada anaven posant més menjar a taula, que van acabar amb entrepans de carn i truites. Després d’agafar forces, tots cap a l’Ajuntament per fer l’acte institucional, en el qual va haver-hi molts intercanvis de recordatoris. Un cop acabat l’acte vam fer cercavila fins a la plaça on tornàvem a actuar, que en arribar els bascos ens van oferir un ball típic del País Basc.
Per començar la nostra actuació de diumenge vam oferir un pde4 caminat, que va sortir perfecte, però la part més emocionant és veure la cara de la gent quan el pilar comença a caminar, ja que no s'ho esperaven!
I un cop a plaça fem dos pilars de 4 benvinguda, les enxanetes pugen i quan són a dalt treuen una ikurriña i una estelada, dos pilars de germanor entre el País Basc i els Països Catalans. A primera ronda, els carallots tornem a portar el 3d7, amb la seguretat d'haver-lo descarregat la tarda anterior. El castell està ferm, la canalla puja decidida i corona el castell, la pinya dona pit i castell descarregat!! A segona ronda, portem el 4d7, només érem una colla, però amb l’ajuda dels nostres amics bastoners, els de l’esbart i bascos del públic, notàvem la pressió des del cor de la pinya, així que vam poder descarregar el castell entre els crits d’eufòria del públic, quina passada!
L’últim castell que portàvem a plaça sabíem que impactaria al públic per la seva espectacularitat, portàvem el 3d6 aiexecat per sota. Un castell completament diferent dels que els bascos havien vist fins aquell moment. Col·loquem dosos i acotxador, entra el següent pis, al crit de genoll peu peu, ja tenim el següent pis col·locat, amunt! el castell puja un pis i la plaça s’omple amb un ooooh d’admiració. Es col·loca a l’enxaneta i entra el següent pis, genoll peu peu, amunt i el castell puja un altre pis i la plaça es torna a omplir amb un oooooh i aplaudiments. Malauradament no el vam coronar, però el públic el va agrair tant com si l’haguéssim fet, finalment va quedar amb un intent desmuntat, però no passa res, la temporada és molt llarga i el descarregarem. Per acabar l’actuació un pilar de 5. Els castells de diumenge també els vam intercalar amb els balls de l’Esbarç de Torrelles i els dels bastoners de l’Arboç, quins balls més bonics que porten, i com piquen els bastoners! Avui també es van afegir els bascos amb els seus balls.
Un cop acabada l’actuació la nostra presidenta, la Patrícia, va fer un parlament molt emotiu, començant en basc i acabant en català. Molt bé Presidenta!
L'alegria que ens va acompanyar el cap de setmana va canviant de color quan va arribar l’hora de dinar. Tots intentàvem gaudir de la companyia i dels meravellosos àpats amb què ja ens tenen acostumats, però a ningú se li oblidava que, tal i com passaven els minuts, el moment de marxar quedava més a prop.
I va arribar. I envoltats d’abraçades, somriures i algunes cares tristes, eskerrik asko i gràcies barrejats, la plaça va anar perdent el color taronja i el silenci ens va acompanyar a recollir les bosses.
I amb el mateix sentiment, els nostres amics (companys, germans...) no ens volien deixar marxar. Quan creiem que tot havia acabat ens van sorprendre amb un comiat com només ells saben preparar: a la basca!
Aquest any més que d’altres, L’estaca ha tingut un paper molt important durant la celebració de l’Iparra Hegoa. L’hem escoltat, cantat i sentit com mai (fins i tot un duet fantàstic en directe per dos companys Carallots).
Però res a veure amb aquell moment, uns davant dels altres i mans entrellaçades, basc i català difuminant-se, i somriures d’aquells que diuen: sí, això és un comiat com cal. Marxem contents, amb el cor ple i amb la tranquil·litat de saber que de ben segur ens tornem a trobar.
Baina guztiok batera saiatu hura botzatzara...
Avui els Carallots hem anat a Barcelona per fer costat a una altra bona causa, la lluita contra l'ELA. Només arribar al Moll de la Fusta, ens hem trobat que tothom anava de taronja i tots hem pensat el mateix, tan de bo fossin tots Carallots!! Però no, la realitat és que aquesta marea ataronjada era per una altra causa: demanar investigació contra l'ELA, tots portaven un sentiment molt fort. Aquest sentiment també s'ha vist a la colla i les llàgrimes també han rodat per alguna galta carallota, i és que fer costat a un acte com aquest és el que d'alguna manera ens dicta el cor Carallot.
Dit això, hem fet quatre pilarets molt macos, la Martineta ho ha bordat! Ho ha fet molt bé, amb un bon somriure, molt valenta i amb molta confiança. Hem pogut gaudir d'una petita caminada, d'uns parlaments i manifest llegit per víctimes de la malaltia i familiars i d'un enlairament dels globus impressionant. Des d'aquí tot el nostre recolzament per malalts i familiars.
La donació de sang és un acte altruista que des de la colla volíem deixar constància. El passat 27 de gener, vam voler posar el nostre petit granet de sorra fent un pilar durant la marató de donació que van fer a la Vicentina.
Diumenge es va despertar amb un sol radiant, i tot tenia una raó: la canalla anava d’excursió!! Vam començar el dia anant tots a l'estació de Renfe de Sant Feliu de Llobregat, i la puntualitat gairebé ens juga una mala pasada!! Però a partir d’aquí tot va anar sobre rodes.
Al arribar a Badalona vam esmorzar en un parc, asseguts en rotllana, i vam gaudir del esmorzar que ens havien preparat els nostres pares i mares. Tot seguit, i després a caminar uns minutets, vam arribar al Rocòdrom!
Al arribar-hi, la canalla va col•locar-se els arnesos i els cascos i a escalar!!
Només podem donar les gràcies pel magnífic tracte que hem rebut per part dels responsables del rocòdrom ClimBat i dels monitors, els quals van estar allà en tot moment proporcionant-nos ajuda i formació. La canalla encantada, ja que tornaven a portar un casc (això si, molt diferent al nostre!!). No van para ni un moment, tota la estona escalant fins que va arribar l'hora de dinar. Ens van col•locar unes taules i, a part del dinar que ens havien preparat també els nostres pares i mares, vam menjar unes patates fregides amb molt de ketxup.
Per acabar l'activitat un dels monitors del Rocòdrom, el Manel, ens va fer participar en una mini-xerrada sobre la por, un tema molt delicat per ells.
Al finalitzar vam marxar cap a Sant Feliu un altre cop! Ens vam apropar al Parc Nadal on vam estar jugant entre tots a la bandera, al tot si val, i a un munt de jocs fons que va ser l'hora: els pares ja ens estaven esperant. Va ser un dia genial i segur que ho tornarem a repetir.
Visca la Canalla!
Atentament, Alla.
M'encanta el Nadal, l'època de l'any més màgica i brillant. Però aquest any es presentava una mica més trist que de costum, quan es perd la il•lusió és dificil fer-hi front. Així que, quan els Carallots van organitzar la comissió de carrossa, no vaig dubtar ni un segon en apuntar-m'hi. Esperava contagiar-me de l'alegria dels meus companys, i així ha estat.
Es va formar un grup genial, ple de creativitat i amb moltes ganes de treballar per fer somriure a petits i grans.
Un cop decidida l'estètica de la carrossa tots vam anar per feina: uns adecuaven la carrossa amb estructures noves, uns altres construïen carallots de paper maché per fer els pilars, uns altres pintaven siluetes de 'pinyerus' per envoltar carrossa i, els més admirats, els que s'encarregaven tots els dissabtes de preparar-nos una barbacoa per esmorzar.
La canalla també ha treballat de valent, no només pintant i retallant, sinó fent-nos veure la importància de mantenir aquesta tradició de cara al futur: volem que els nostres fills gaudeixin de cavalcades màgiques com les que hem viscut fins ara.
En aquest temps hem après, hem compartit tècniques i coneixements, hem patit i ens hem divertit. Una gran experiència que per molts ja és tradició. I per fi arriba la gran nit: carrosses preparades a la pista Sant Miquel, Carallots llestos per envoltar, la canalla que hi puja...i no puc evitar que una llagrimeta d'emoció em rellisqui per la galta.
Per fi havia arribat el dia esperat! Abans de les vuit, l'hora en què comença la cavalcada, una pila de carallots i carallotes érem al pavelló Francesc Macià tal i com havíem quedat. Tots els carallots que no havíem vist encara la nostra carrossa ens vam quedar encantadíssims amb la gran feina dels nostres companys.
Quan va arribar l'hora de començar, els Carallots vam sortir els primers i encara que vàrem tenir alguns problemes per sortir del pavelló, entre l'ajuda de tots i totes els vam solucionar.
Els caramels a punt i la canalla desitjosa de llençar-los, vam iniciar el recorregut amb la música del nostre estimadisim DJ, que tots vam gaudir durant la nit màgica. Mentres transcorria la nit no va faltar un somriure en cap persona que hi havia.
Els nens i nenes del carrer no podien evitar agafar tots els caramels que llençavem (i cap àvia tampoc!).
Al final de la nit, tota la canalla va aconseguir molts caramels i, com que el carallots ens hem portat molt be aquest any, vam demanar directament els nostres regals a ses magestats d'Orient.
Visca les tradicions, visca la comissió de cavalcada de Reis de Sant Vicenç dels Horts i visca els Carallots!!!Des d'aquí vull agraïr a tots els Carallots i músics que, voluntàriament, han dedicat temps per a fer-ho realitat.
Silvia Roig i Núria Lopera
PROPERES ACTUACIONS 2025
ASSAIG CARALLOT
ESTABLIMENTS COL·LABORADORS 2017